Fa uns dies, el diari BonDia Andorra va publicar un article titulat “Intentem fer referència a quan els combats eren a mort”, on explicaven amb passió i curiositat què és el buhurt i com va néixer el nostre club Draconis Andorra. Des d’aquí volem començar amb un agraïment sincer: gràcies a BonDia per dedicar-nos un espai i per ajudar-nos a fer conèixer aquesta disciplina tan singular al Principat.
La seva mirada respectuosa i encuriosida cap al nostre món ens recorda que el combat medieval, lluny de ser només un esport, és una manera de connectar amb la història, amb els valors antics i amb el que anomenem —potser amb un somriure— “l’esperit cavalleresc”.
L’essència darrere del títol
El títol de l’article, “Intentem fer referència a quan els combats eren a mort”, pot sonar colpidor. Però és justament això el que ens agrada: evocar, no imitar. Nosaltres no lluitem per la vida ni per la mort; lluitem per la superació, l’honor i el respecte.
Al buhurt, cada cop d’espasa o de destral, cada empenta, cada duel, és un homenatge als temps en què el combat era una qüestió d’honor absolut. El nostre entrenament i les nostres competicions volen mantenir viva aquesta flama, però dins d’un marc modern, segur i esportiu.
Com deia l’article, el buhurt és una disciplina exigent que requereix força, tècnica i molta preparació física. I sí, quan un combat comença, quan el so metàl·lic de les armes omple l’aire, hi ha una part de nosaltres que retorna a aquell temps antic en què l’home i l’acer decidien destins.
Buhurt i Pro Fight: la noblesa dins la duresa
A BonDia també explicaven les diferents modalitats del nostre esport: el buhurt en grup, on dues formacions s’enfronten en combat total, i el Pro Fight, el duel individual que combina tècniques de lluita medieval amb moviments del combat cos a cos modern.
És cert que pot semblar brutal, i en part ho és. Però sota l’acer hi ha control, disciplina i respecte absolut. La clau està en saber que darrere de cada colp hi ha un company que confia en tu, que juga el mateix joc d’honor i d’intensitat.
El combat és físic, però també mental. Com deia un dels nostres entrenadors en l’entrevista: “Intentem fer referència a quan els combats eren a mort, però amb tota la seguretat i la tècnica del nostre temps.”
I aquesta és la màgia del buhurt: sentir la tensió, la passió i el pes del passat — sense necessitat de sang ni de perill real. El que perseguim és autenticitat emocional, no violència.
Els inicis de Draconis Andorra
El reportatge del BonDia també explicava la nostra història: com un lluitador de Draconis Armatus de Saragossa i una combatent polonesa, tots dos apassionats pel buhurt, van decidir fundar el primer club d’aquest tipus a Andorra.
El somni era clar: portar al nostre petit país la cultura del combat històric, entrenar noves generacions de lluitadors i crear una comunitat on el ferro i l’honor convisquin amb l’amistat i la superació personal.
Com va destacar el diari, avui Draconis Andorra ja compta amb una vuitena de membres que entrenen regularment. Alguns tenen armadures pròpies; altres fan servir equipament de segona mà o prestat, però tots comparteixen la mateixa il·lusió. Cada entrenament és un pas més cap a la nostra pròpia llegenda.
Des d’aquí, volem agrair de nou al BonDia per retratar aquesta etapa amb tanta humanitat i respecte. Llegir-nos a les seves pàgines ens ha donat ànims per continuar treballant amb més força encara.
La realitat darrere de l’acer
Molts es pregunten: com és realment un entrenament de buhurt? L’article ho explicava molt bé: comencem per moviments sense armadura, per aprendre tècnica, coordinació i resistència. Més endavant, incorporem l’armadura — i aquí comença una altra batalla: la del pes, la calor, la limitació del moviment.
Quan portes una armadura completa, el cos es converteix en una fortalesa, però també en una presó metàl·lica. Tot pesa. Tot costa. Cada respiració és un esforç. I malgrat això, quan sona el primer xoc d’acer, sents una emoció que no es pot comparar amb res més.
El BonDia també va destacar un aspecte essencial: la seguretat. Tot i l’aparença d’intensitat, els combats estan regits per normes estrictes. Els colps prohibits, la manera de marcar punts o la forma d’eliminar un adversari estan definides per garantir que tothom pugui competir sense riscos greus.
Aquesta és la nostra prioritat. No volem fer mal. Volem recrear, sentir i aprendre.
La mirada al futur
El nostre camí tot just comença. Com apuntava el BonDia, encara som un club jove, però amb grans somnis.
A curt termini, volem consolidar els entrenaments, continuar formant nous membres i perfeccionar la nostra tècnica. A mitjà termini, el gran objectiu és organitzar la primera competició de buhurt a Andorra — un esdeveniment que esperem compartir amb tot el país, amb altres clubs de la regió i amb el públic que vulgui viure de prop aquesta experiència única.
També volem seguir col·laborant amb museus, escoles i entitats culturals, per difondre la part històrica i pedagògica del que fem. Perquè el buhurt no és només combat; és història viva. Cada espasa, cada peça d’armadura, cada moviment, explica una part de la nostra herència europea.
Gràcies, BonDia — i gràcies, Andorra
Que un mitjà com BonDia Andorra dediqui temps i espai a parlar del nostre club és més que una notícia: és un reconeixement. Ens ajuda a créixer, a arribar a més gent, i a demostrar que fins i tot en un petit país com el nostre, hi ha lloc per a passions grans i disciplines poc comunes.
El seu article ens ha fet sentir orgullosos de la feina feta i ens ha recordat per què vam començar: perquè creiem en la noblesa del combat, en el valor de l’esforç i en el poder de la comunitat.
Des de Draconis Andorra volem dir gràcies, BonDia, per donar veu a la nostra història, per apropar el buhurt a la gent, i per entendre que darrere de cada casc, cada espasa i cada armadura, hi ha persones reals que comparteixen un somni antic i viu.
I a tu, lector…
Si mai has somniat ser cavaller o guerrera, si t’ha cridat la història, si t’emociona sentir el metall vibrar a les mans… vine.
A Draconis Andorra t’esperem amb els braços oberts i les espases a punt — no per lluitar contra tu, sinó amb tu.
Perquè, com bé deia aquell títol que ens ha inspirat aquest text: intentem fer referència a quan els combats eren a mort… però sobretot, intentem viure amb la mateixa passió que aquells que no temien res.
Fins aviat, i que la força del drac us guiï.
🐉 Draconis Andorra
